La primera foto de Minor White que recordo és la d’una finestra amb unes cortines de tela que deixaven passar una llum juganera. Aquesta foto va fer-me interessar per aquest fotògraf.
Desprès vaig descobrir que la seva mirada sovint es perdia entre cel i núvols i molt sovint entre la natura. Si sóc sincer, crec que jo davant del mateix paisatge sóc capaç de fer fotos i més fotos i sempre veig un cel i un núvols diferents, i això segurament també es un reflex dels meus estats d’ànim.
Els cels blaus es converteixen en les seves fotos en un quasi negre profund i els núvols en blancs trencats. La seva tècnica de laboratori, apresa d’Ansel Adams és simplement brillant.
Però Minor White no fotografia les coses com són, sinó que les fotografia com és ell, d’aquí el caràcter tan personal de la seva fotografia que es resumeix en una de les seves frases:
“La càmera és un mitjà per al descobriment i el creixement d’un mateix. L’artista té una cosa de la qual parlar: de si mateix”.
