Alice Liddell, que va inspirar l’Alicia en terra de meravelles, per Lewis Carroll, 1856
Charles Lutwidge Dodgson, més conegut pel seu pseudònim, Lewis Carroll,va descobrir el 1856, molt abans de posar-se a escriure, una nova forma d’art, la fotografia primer per influència del seu oncle Skeffington Lutwidge, i més tard del seu amic d’Oxford Reginald Southey i del pioner de l’art fotogràfic Oscar Gustave Reijlander.
Aviat va aconseguir l’excel·lència en aquest art, que va convertir en expressió de la seua personal filosofia interior: la creença en la divinitat del que ell anomenava bellesa, que per a ell significava un estat de perfecció moral, estètica o física. Mitjançant la fotografia, Carroll va tractar de combinar els ideals de llibertat i bellesa amb la innocència edènica, en què el cos humà i el contacte humà podien ser gaudits sense sentiment de culpa.
L’obra definitiva sobre l’activitat com a fotògraf de Lewis Carroll, Photographer, de Roger Taylor (2002), documenta exhaustivament cada una de les fotografies de Lewis Carroll que s’han conservat. Taylor calcula que una mica més de la meitat de la seua obra conservada està dedicada a retratar nenes. La fotografia li va ser també útil com a entrada en cercles socials elevats. Quan va aconseguir tenir un estudi propi, va fer notables retrats de personatges rellevants, com John Everett Millais o Julia Margaret Cameron. Va cultivar també el paisatge i l’estudi anatòmic.
Al 1850 es va traslladar a la Universitat d’Oxford on al 1856, va arribar un nou degà, Henry Liddell, portant amb ell la seua jove esposa i les seues filles, que tindrien un important paper en la vida de Dodgson. Aquest va entaular una gran amistat amb la mare i amb els nens, especialment amb les tres filles, Lorina, Alice i Edith. Sembla que esdevingué una espècie de tradició per a Dodgson portar les nenes de pícnic al riu, a Godstow o a Nuneham.
Alice Liddell, que va inspirar l’Alicia en terra de meravelles, per Lewis Carroll, 1856
Va ser en una d’aquestes excursions, concretament, segons els seus diaris, el 4 de juliol de 1862 quan Dodgson va inventar l’argument de la història que més tard arribaria a ser el seu primer i més gran èxit comercial. Ell i el seu amic, el reverend Robinson Duckworth, van portar les tres germanes Liddell (Lorina, de tretze anys; Alice, de deu; i Edith, de vuit) a passejar amb barca pel Tàmesi. Segons els relats del mateix Dodgson, d’Alice Liddell i de Duckworth, l’autor va improvisar la narració, que va entusiasmar les nenes, especialment Alice. Després de l’excursió, Alice li va demanar que escrivís la història. Dodgson va passar una nit component el manuscrit, i el va regalar a Alice Liddell el Nadal següent. El manuscrit es titulava Les aventures d’Alícia sota terra (Alice’s Adventures Under Ground), i estava il·lustrat amb dibuixos del mateix autor.
Portadella de la primera edició d’Alícia el 1866
El sentit que li volia donar Dogson a la narració era explicar com la imaginació és una facultat que pot fer que una alguna cosa no pot arribar a existir sense que algú ho hagi imaginat. Tres anys més tard, Dodgson, mogut pel gran interès que el manuscrit havia despertat entre tots els seus lectors, va portar el llibre, convenientment revisat, a l’editor Macmillan, a qui li va agradar immediatament. Després de dubtar entre els títols d’Alícia entre les fades i L’hora daurada d’Alícia, l’obra es va publicar finalment l’any 18655 com Les aventures d’Alícia al país de les meravelles (Alice’s Adventures in Wonderland), i signada per Lewis Carroll. Les il·lustracions d’aquesta primera edició van ser obra de sir John Tenniel.
Il·lustració de John Tenniel per a la primera edició d’Alícia en terra de meravelles
El multitudinari èxit del llibre va portar l’autor a escriure i publicar una segona part, Alícia a través de l’espill (Through the Looking-Glass and what Alice Found There). Dodgson va abandonar sobtadament la fotografia l’any 1880. Després de 24 anys, dominava completament la tècnica, disposava del seu propi, i havia fet unes 3.000 imatges.
Il·lustració de John Tenniel per a la primera edició d’Alícia en terra de meravelles
La seva obra va ser reconeguda de manera pòstuma, junt amb la de Julia Margarert Cameron, gràcies a la reivindicació que en van fer els fotògrafs del pictoralisme així com al suport del cercle de Bloomsbury a què pertanyia Virgina Wolf. En l’actualitat, és considerat un dels fotògrafs victorians més importants, i, amb seguretat, el més influent en la fotografia artística contemporània.
Il·lustració de John Tenniel per a la primera edició d’Alícia en terra de meravelles.
