Categoría: Indrets

Mai he considerat la ciutat com a paisatge, però en alguna passejada de vespre pel Carmel m’he topat amb alguna imatge que ben bé podria ser qualsevol altre lloc. En alguna d’aquestes passejades m’havia endut la càmera en la confiança … Sigue leyendo →

En l’anterior entrada explicava que la Setmana Santa de 1997 havia descobert la pista que enllaça el mirador de Gisclareny amb ell colls de la Bassota i Bena i el poble de Gisclareny. No havia estat mai al poble i … Sigue leyendo →

Molt a prop de casa, potser a vegades massificat, però sempre a punt, el Montseny és el escenari ideal per practicar fotografia de natura. De les quatre estacions de l’any la menys interessant és l’estiu, però tardor, hivern i primavera … Sigue leyendo →

En una de les meves soltaries sortides a la Selva, començant per Santa Coloma de Farners, Castanyet, El Subirà, Osor i Santuari del Coll, vaig acabar-la agafant la pista que mena del santuari a l’embassament de Sau, per desprès agafar … Sigue leyendo →

Aquesta vall enllaça Porta, a l’Alta Cerdanya, amb Andorra a través de la Portella Blanca i forma part del Camí dels Bons Homes (Berga – Montsegur). La ruta completa té 1200 metres de desnivell (Porta 1300 – Portella 2500) i … Sigue leyendo →

A una altura de 1900 metres el Mirador dels Orris es una Talaia des d’on es veu des de el massís de la Tossa d’Alp, les Penyes Altes de Moixeró, Cadí, Pedraforca i Serra d’Ensija. Hi hem anat diverses vegades … Sigue leyendo →

El camí per arribar als estanys d’Ensangents comença a la borda del Tresà, a la parròquia d’Encamp. Continuarem l’ascens per un camí que s’endinsa al bosc. Durant el trajecte passarem per prats alpins, on podrem observar orquídies i cotoneres si … Sigue leyendo →

A tots els nens els agrada dibuixar. De petit podies dibuixar amb un llapis o bé dibuixar i pintar amb llapis de colors. Jo no era precisament massa creatiu en aquests aspecte, però en algun moment ho feia. I adorava … Sigue leyendo →

L’arrodonit estany de les Canals Roges Tot i ser una de les valls més àmplies d’Andorra, la Vall d’Incles és una de les grans desconegudes fins fa poc temps del país dels Pirineus. Entre les poblacions del Tarter i Soldeu, … Sigue leyendo →

  És difícil no trobar-se ningú a l’embassament de Sant Fe del Montseny. És un indret molt freqüentat ja que arribar-hi és un passeig d’un quart d’hora des del Centre d’Informació del Parc Natural. Aquest embassament construït als anys 20 … Sigue leyendo →

Durant els anys que vaig estar passant els caps de setmana al Lluçanès, la riera de Merlès es va convertir en un lloc per anar a banyar-se a l’estiu en algun dels seus magnífics gorgs. Però jo no m’enduia la … Sigue leyendo →

En alguna altre entrada ja he dit que escapar-se de la ciutat els caps de setmana va ser una necessitat imperiosa quan no tenia cap pla concret per omplir el cap de setmana. I un cop ja has anat diverses … Sigue leyendo →

De mitjans dels anys 80 fins a finals dels 90 vaig compartir una petita casa adosada al Castell de Perafita, que l’anomenaven la masoveria. El castell és edifici romàntic bastit, probablement, a principis del segle XX. En el seu emplaçament … Sigue leyendo →

Carretejar un trípode a la mà des de Sadernes fins al Salt del Brull no és poca cosa. Sobretot si és hivern, el trípode pesa el que no està escrit, i no portes guants. Però així eren les coses en … Sigue leyendo →

A vint minuts escassos de la Central Elèctrica de Daió, pel camí que ressegueix les Gorges del Freser en direcció a Coma de Vaca, hi trobem el Salt del Grill, un salt d’aigua d’uns trenta metres d’altura al peu de … Sigue leyendo →

  Abril de 1997. Al arribar a Queralbs, s’inicia a mà dreta la pista que puja fins a la collada de Fontalba, a 2000 metres d’altura, punt de partida, per a la pujada al Puigmal o bé un passeig sense … Sigue leyendo →

Acabo de llegir el llibre de Jordi Cruz, 3 nits de torb i 1 cap d’any, que descriu l’episodi de torb que assolà el Pirineu, de forma sobtada i terrible, els darrers dies de l’any 2000, on van morir dotze … Sigue leyendo →

Des de mitjan dels anys noranta, vaig agafar el costum de fer el Camí Vell de Núria almenys un cop l’any, generalment a la primavera, i potser algun cop a la tardor. És una camí una mica exigent, 800 metres … Sigue leyendo →