Va néixer a Budapest el 1894 i va viure a París i a Nova York, on va morir el 1985. Veien les seves fotos un té la impressió de que no deixa res a l’atzar, o si més no que fins a obtenir una foto final ha fet molts assaigs de prova.
La primera foto que vaig veure d’aquest fotògraf va ser feta el 1928 a Meudon, prop de París. En ella veien un carrer on en primer pla hi ha un personatge que porta un gran paquet a les mans i en el darrer pla un pont pel que circula un tren. És evident que per aconseguir una foto així cal tenir molta paciència i estar al lloc oportú en el moment oportú.
Meudon, 1928
No és gens estrany que sigui considerat un dels pares del reportatge fotogràfic i que influenciés el treball posterior de Cartier Bresson.
Tot i que la fotografia de Meudon la podríem considerar dins el gènere del reportatge, les dues següents fotos tenen un estudi previ i una paciència infinita per esperar el moment oportú de fer-les: L’una es feta en un parc on la neu, les petjades i les formes de les tanques i els arbres arrodoneixen una composició genial.
L’altre fotografia és una presa aèria d’un creuament de carrers on tots els elements semblen estar en el lloc que el toca per tal que la imatge esdevingui una escena quasi perfecte.
Una altre de les fotografies que m’impacta més de Kertesz per la seva composició és la que va fer a l’entrada de la casa de Mondrian a París el 1926, on tot sembla al seu lloc.
Tan la foto que encapçala l’entrada com aquesta final de 1963 d’un autobús son imatges que m’han influenciat en les meves poques fotos urbanes de la meva trajectòria fotogràfica. En algun moment en posaré una entrada amb exemples comparatius.
