Antoni Arissa, El Petó, 1930 – 1936
L’any 2014 el CCCB va programar una exposició dedicada al fotògraf Antoni Arissa, (Sant Andreu 1900 – Barcelona 1980). L’exposició duia coma lema principal L’ombra i el fotògraf i presentava més d’un centenar de fotografies de l’artista recopilades per diversos mitjans.
Antoni Arissa, El Perseguit, 1933
Arissa va ser un dels representants més destacats de l’avantguarda fotogràfica catalana, tot i que els seus inicis van estar més influenciats pels postulats pictorialistes tan arrelats en la fotografia d’aquells anys. El seu posicionament va evolucionar cap a una estètica propera a la Nova Visió europea. Aquest canvi va venir propiciat per la seva carrera d’impressor i pels seus coneixements de tipografia i de desenvolupament editorial, on va adaptar múltiples eines visuals en la recerca d’una fotografia realment moderna.
Antoni Arissa, 1930 – 1936
A principis de la dècada dels anys trenta, Antoni Arissa va acabar canviant la forma de concebre la seva producció fotogràfica. L’angulació, unida a una forta il·luminació, amb les seves llums i ombres augmentades, converteixen les fotografies en eines que li permetran afegir accents emocionals.
Antoni Arissa, 1930 – 1936
En la seva aventura visual, Arissa no necessita grans monuments, ni viatges a llocs remots, ni escenaris majestuosos ni personatges famosos. L’espectacularitat es troba en les petites coses. Els trivials objectes personals i familiars, les ombres que projecten, li permeten l’execució de grans imatges. La seva importància resideix en la seva personalíssima visió.
Antoni Arissa, autoretrat, 1930 – 1936
En acabar la Guerra Civil, moltes de les tribunes de difusió de la modernitat van desaparèixer, i la seva activitat artística, com la de molts altres creadors de la seva generació, es va reduir notablement i, de mica en mica, va anar caient en l’oblit, tan és així que la pròpia família va acabar llençant, a la mort del fotògraf, tot el seu arxiu.
Antoni Arissa, al Bosc, 1923 – 1929
Les primeres còpies venudes als Encants de Barcelona van posar sobre la pista els investigadors, que hi van descobrir la força de les imatges, i amb paciència, van aconseguir recuperant bona part del seu llegat fotogràfic. Fins que un amic me’n va parlar jo no que vaig conèixer l’obra d’Arissa marcada per una època d’esplendor i un altre marcada per la Guerra Civil, les pors, i el declivi de les avantguardes.
Antoni Arissa, 1923 – 1929
Moltes de les seves imatges expliquen històries a través de les ombres, històries quotidianes, em El Petó, o que mostren el desassossec de l’artista, com El perseguit, la imatge més coneguda d’Arissa.
