Un amic em va dir una vegada, fa molts anys, que la millor manera de visitar una ciutat era perdre’s pels seus carrers, sense cap altre finalitat que polsar-ne l’alè.
Crec que aquest mateix amic em va recomanar veure Dans la Ville Blanche d’Alain Tanner, amb Bruno Ganz de protagonista. De fet crec que quan vaig veure la pel·lícula jo ja havia estat a Lisboa, que vaig visitar per primer cop l’estiu de 1984. Però aquell va ser un viatge molt convencional i tot i que m’havien parlat molt bé de Portugal en general, i de Lisboa també, reconec que no va ser una experiència del tot reeixida.
No ser si vaig captar l’essència de la pel·lícula en el moment de veure-la, però el que si que tinc molt clar és que amb el temps he arribat a valorar-la des de la perspectiva de qui fa un viatge iniciàtic, o de qui fuig cercant un refugi que potser no existeix exactament.
A la Ciutat Blanca és una d’aquestes pel·lícules que un hauria desitjat fer, posant-se en la pell del protagonista, una pel·lícula d’aquell tipus de cinema que ens mira a nosaltres. El protagonista fa filmant amb la seva càmera Súper 8 mil·límetres tot el que veu i sobre tot a si mateix. Desprès envia les pel·lícules a la seva dona a Suïssa.
No va ser fins que al 1999 un amic afeccionat a la fotografia em va proposar una curta estada de Setmana Santa a Lisboa per fer fotos. Aleshores ja portava un parell d’anys amb el meu projecte de l’Ull de Vidre a Barcelona (https://blog.fotopsia.org/una-mica-dhistoria/la-ciutat-amb-un-ull-de-vidre-barcelona-lisboa-katmandu) i vaig pensar que seria una bona idea provar a Lisboa.
Les meves fotos havien de consistir en instantànies fetes, o bé caminant, o bé fetes dins dels tramvies. També alguna presa més a l’estil de la Street Photo. Les imatges de Bernard Plossu m’havien convençut que malgrat que les bones imatges costen de trobar, cal estar al carrer i amatents, perquè al final apareixen.
Tant em va agradar l’experiència, que vaig repetir viatge a Lisboa a començaments de gener de 2000, amb Lisboa sense gaires turistes, cosa que per Setmana Santa, amb el bon temps, era més complicat. Aquest vegada hi vaig anar sol i malgrat que el que jo feia eren fotos, em sentia una mica com Bruno Ganz a la Ciutat Blanca. A la pàgina web www.fotopsia.org trobareu una selecció d’unes 40 fotos que vaig fer aquells dies a Lisboa.
