Diane Arbus
L’any 1967 una persona va escopir al damunt d’una fotografia de Diane Arbus al Museum of Modern Art (MoMA) de Nova York. L’obra en qüestió era A Young man in curlers at home en West 20th Street (1966).Com podia algú escopir a una imatge d’una fotògrafa considerada com una de les més originals i influents de segle XX, una de les figures capdavanteres de la història de la fotografia?
És cert que l’angoixa que provoca la seva obra és evident i que una de les seves fortaleses importants es la seva capacitat de despertar el rebuig i la por. Les fotografies d’aquesta autora no són senzilles, moltes d’elles estan molt lluny de l’ideal de bellesa que havien preconitzat els pioners de la fotografia. En realitat les fotos de Diane van generar un xoc perquè expressaven incredulitat, curiositat, escàndol, devoció, mai indiferència.
Amb Arbus la indiferència no és possible. Qui s’aturi davant d’una de les seves fotos, sentirà que alguna cosa se li crema per dins. Sembla com si Diane Arbus es delectés en reflectir tot allò que s’oposava al estàndard de la bellesa.
Si hi pensem una mica, podem domesticar la nostre por davant d’aquestes imatges: Es tracta de decidir què farem amb aquesta gent -travestis, nans, albins, gegants. ¿Els condemnarem o els assimilarem? ¿Som o no som de la mateixa espècie? Potser les dues possibilitats. No importa a la conclusió a què s’arribi, però no és gens fàcil.
Cada dia del món veiem imatges com aquestes, però som realment capaços d’assimilar-les, d’integrar-les? O més aviat intentem oblidar que el nostre món també és així? Diane Arbus ens interpel·la a través de les imatges…
