Vaig començar a anar d’excursió a la muntanya a finals dels anys 1960. En les primeres excursions no portava càmera fotogràfica i només conservo alguna còpia en paper de les fotos que compartien els companys que si en duien. Però a partir de 1968, i no sempre, portava alguna càmera de les de casa, primer una Werlisa I, desprès una Voigtländer, fins que finalment vaig tenir la meva pròpia càmera, la Regula Sprinty BC, a partir de 1971.
Les primeres vegades que duia la càmera em limitava a fer fotos de grup en els cims i pràcticament res més. Va ser a partir de tenir càmera pròpia que vaig començar a fer alguna altre mena de foto de paisatge i a valorar l’entorn com alguna mena de vivència que valia la pena recordar o retenir. Això passava també perquè m’havia començat a acostumar a veure fotos dels companys, fotos de revistes que m’havien agradat i les fotos que havia vist del meu besavi, que pretenia emular. De fet, aquesta sempre ha estat la manera d’aprendre en qualsevol disciplina, en fotografia també.
La fotografia és un estat d’ànim, però jo l’entenia aleshores com una forma de reproduir el que veia i trobava especialment frustrant que, un cop revelades les fotos, la majoria d’elles no m’agradessin perquè no arribaven en cap cas a l’alçada de les fotos que em servien de referència.
Aleshores no tenia en compte que, d’una banda encara no feia servir rodets en color ( i això ja era una abstracció de la imatge visual), i d’altre, que les fotos s’havien de composar d’alguna manera per a que tinguessin alguna mena de sentit.
Tampoc tenia cap pla específic de quan i com fer una fotografia i tenint en compte que un rodet de 36 fotografies em podia durar més de mig any, era difícil que els resultats fossin documentals o representatius de les excursions i que hi haguessin un conjunt de bones fotografies.
Tot i això, revisant els negatius d’aquesta primera època, de tant en tant te’n trobes algun que té alguna cosa interessant, no pas perquè sigui excepcional, si no perquè documenta bé algun indret, o bé perquè hi ha certa dosi de composició i simplicitat.
Avui en dia, amb la foto digital, no ens hem de preocupar gaire d’administrar bé els rodets, fem un munt de fotografies, i tenim força més material d’on triar i fer un documentari, o bé de triar una imatge única, deixar-la en color o bé en blanc i negre.
He triat alguna d’aquelles imatges, que em sembla que han aguantat bé el pas del temps.
1) Ibonet de Batisielles, juliol 1969
Aquesta és una de les primeres fotos que vaig fer pensant que volia fer un mirall amb l’arbre. No és cap meravella, però la intenció hi era.
2) Canal de la Serp, tardor 1969
Aquesta és una foto que m’agrada pels dos centres d’atenció creuats que hi ha: Al fons hi ha el coll de Raset prop de la Pla de Moixeró, però el grup mira a l’altre cantó mirant el camí a desfer, la canal de la Serp.
3) Estany i pic de Peguera, juliol 1970
Foto feta des de l’estany de Peguera baixant des del cim. Recordo que des del coll de Monastero semblava que no arribaríem mai a l’estany, la pendent rocallosa i herbosa era inacabable. La foto intenta reflectir el camí fet.
4) Pas de cavall, Juliol 1971
El Pas a Cavall uneix el cim de la Tuca de Culebras (3062 m.) i el Vallivierna (3067 m.). El vam passar com diu el seu nom a cavall, però de baixada vam jugar una estona, ben encordats a passar-lo a peu. A la foto es tractava de veure que realment hi havia un daltabaix important que es veu al situar el subjecte a la part superior de la foto.
5) Tuca de Culebras i Pic de Vallibierna, juliol 1971
Aquesta foto podia haver-la fet de qualsevol altre manera, però vaig cercar alguna cosa interessant per al primer terme, en aquest cas l’arbre nu.
6) Pic d’Aneto des del Vallibierna, juliol, 1971
La foto està feta des del cim del Vallibierna en direcció el cim de l’Aneto. No té res d’especial, però és una foto que he vist moltíssimes vegades amb, més o menys, el mateix enquadrament. Això vol dir que realment és el panorama que interessa a tothom. D’altre banda serveix per veure la ruta a seguir per pujar a l’Aneto des de Llosàs.
7) Cim d’Aneto, 18 de juliol de 1971
Aquesta és, encara que no ho sembli, una foto una mica actual. La gelera evidentment ha retrocedit molt, però la pressió humana ja era forta fa 50 anys. Aquell dia ja hi havia cua, i força, per passar l’anomenat Pas de Mahoma.
8) Pedraforca des de coll de Josa, desembre 1971
Els arbres a mig terme ajuden a donar profunditat al paisatge: El Pedraforca des del coll de Josa.
9) Tartera del Pedraforca, desembre 1971
La tartera del Pedraforca és menys penosa de pujar amb neu que sense, però en aquesta foto em segueix agradant la senzillesa de la composició, la diagonal herbosa i la sensació de desnivell que reflecteix.
10) Montgrony, gener 1972
La silueta de l’arbre a contrallum era una imatge que havia vist en fotos en revistes. Aquí al Santuari de Montgrony destacava sobre el mar de boira damunt de Gombrèn. El personatge i el banc completen l’escenari.
11) Montgrony, boires gener 1972
Pujant a la Costa Pubilla, les boires van començar a aixecar-se formant grans nuvolades.
12) Traces damunt la neu, Costa Pubilla, gener 1972
Pujant a la Costa Pubilla un parell de companys s’esperen asseguts. Em va agradar fotografiar la senda tortuosa sobre la neu verge.
13) Tossa Plana de Lles i Engorgs des del Puigpedrós, setmana Santa 1972
El Puigpedrós és un cim de 2915 metres amb unes vistes sensacionals. Aquella Setmana Santa hi havia un munt de neu. Les nuvolades que pugen a mà esquerra taparien aviat el circ d’Engorgs amb tots els seus estanys gelats i coberts per la neu amb la Tossa Plana de Lles al fons. També, com en el cas de la foto des del Vallibierna, és la foto que tothom fa, però poques vegades tens la oportunitat de fer-la amb tanta neu.
14) Riu Escrita, juliol, 1973
El riu Escrita prop del pont de Pallers, de camí a l’estany de Sant Maurici. La llum de tarda era molt especial i fa més interessant la fotografia.
