Finals de juliol de 1996. A Akureiri, la segona ciutat d’Islàndia, vam llogar una petita embarcació que ens va fer un passeig des d’Skagafjördur fins a la petita illa de Drangey. Per pujar dalt del penya-segat calia remuntar un sender costerut i amb algun punt una mica aeri. Un cop a dalt un prat immens amb una petita casa mig enclotada el bell mig.
Ens havien explicat que una de les afeccions dels islandesos es fer estades indrets com aquest per a veure i observar ocells. La veritat és que n’hi havia per tots els racons.
Va ser el moment de passejar i fer algunes fotos. El paisatge era magnífic malgrat que el dia era una mica rúfol, tal i com ho son la majoria de dies en aquella illa, plujosa i ventosa.
Em vaig allunyar tan com vaig poder de la gent que hi havia i vaig fer aquesta foto. La llum era espectacular i l’espectacle immens. El resultat no reflexa el que els meus ulls veien.
Aquest viatge a Islàndia va marcar un abans i un desprès de la meva relació amb la fotografia. Desprès del viatge vaig arribar a la conclusió de que em calia saber més coses del món de la fotografia. Els resultats de les fotos que havia fet no m’acabaven de fer el pes i em vaig apuntar a un curs de fotografia.
La foto d’aquesta entrada és de les que m’agradaven, i no sé ben bé si el fraret volant en primer pla entrava en els plans de la foto o no. Els que si entraven en el pla de la foto eren els de la part inferior.
Crec que vaig estar molta estona enquadrant la foto. I vaig disparar en el moment en el que també el personatge ja estava prop del penya-segat.
Ara sóc conscient que amb el material que disposo avui en dia hauria obtingut millors resultats que amb una diapositiva, que té una exposició una mica crítica. Així que la foto la dono per bona tot i que no aguanta (el focus) una ampliació gaire gran.
