Perafita, abril 1997
La fotografia nocturna i les circumpolars, es a dir cercant l’estrella polar en el marc de la imatge és un tipus de fotografia molt comuna entre els afeccionats a la fotografia. En el meu cas no he fet gaires temptatives fora d’algunes proves que en vint anys han estat poquíssimes. Sentia una certa curiositat per veure l’efecte, però cal tenir molta paciència cercant l’indret oportú i desprès més paciència per prepara la presa i encara més paciència mentre les fas.
Bellver de Cerdanya, agost 2002
La primera experiència va ser a Perafita per Setmana Santa de 1997. El Nord va quedar dins el quadre de la imatge, però dins també hi van aparèixer elements distorsionadors (edifici i torre elèctrica) que fan que la imatge resultant sigui menys interessant. Cert és que amb Photoshop es poden arranjar algunes coses però no totes. La foto es va fer amb una Voigtlander Bessa L amb una òptica de 15 mm. El temps d’exposició aproximadament de 25 o 30 minuts.
Bellver de Cerdanya, agost 2002
La segona sèrie de fotos circumpolars les vaig fer a la Cerdanya l’agost de 2002 al càmping. En aquest cas van ser fotos de 30 a 45 minuts amb la Voigtlander Bessa R i una òptica de 21 mm, una mica menys angular que en el cas anterior però amb resultats similars. En una de les fotos el primer pla es un arbre sobreexposat, i en l’altre la caravana amb una exposició de les llums de l’interior de 20 o 30 segons, segurament excesius.
Pardines, maig de 2020
La darrera experiència en aquesta mena de fotos va ser a Pardines a finals de maig de 2020 en ple confinament per el coronavirus. En aquest darrer cas la foto esta feta amb la Fuji X 100 F, amb una exposició del cel de 10 minuts i de 10 segons per al poble i entorns. Es pot observar que aquesta darrera és força més convincent que les anteriors, també perquè l’equip fotogràfic és de més qualitat i perquè el meu domini de la fotografia digital i processament posteriors és millor que en les meves èpoques de fotografia analògica.
