El primer llibre de fotografia que em vaig comprar va ser el segon volum de la col·lecció Mestres de la Fotografia editat per Aperture. És una col·lecció accessible de preu i conté una selecció essencial de cadascun dels fotògrafs a qui dediquen cada llibre. Aquest llibre el vaig adquirir en un viatge a Italia el 1988. Vaig entrar en una llibreria Feltrinelli a fer un cop d’ull i, com que d’italià en sé ben poc, l’única cosa que em va venir de gust comprar va ser un llibre de fotos. Aleshores no tenia ni idea de qui n’era l’autor i de la importància que tenia en la història de la fotografia. El que sí sé és que ja m’agradaven les fotografies antigues i fullejant-lo em va semblar que hi havien fotos que m’agradaven. Molt anys desprès vaig anar descobrint a l’autor i la seva filosofia sobre l’instant decisiu: “Fer una fotografia és alinear el cap, l’ull i el cor. És una forma de vida”.
Podria haver triat qualsevol altre foto del llibre però aquesta és la que d’entrada em va impactar més, perquè em sembla més un miracle que un moment decisiu. És una foto simple però plena de moviment i detalls: El cartell del circ Railowsky amb el salt de l’acròbata a l’esquerra de la imatge, el mateix salt que el personatge central reflectit perfectament en al bassal d’aigua i a mil·límetres de tocar-la, i finalment el moviment de l’aigua al bellugar-se l’escala de fusta. M’encanta: Un miracle premeditat.
