Només sóc un arbre.
Només un arbre amb branques, branquillons, fulles i arrels ben soterrades.
Les fulles ara em verdegen, d’ací a un temps groguejaran i,
desprès les perdré, però només serà per un espai curt de temps.
No penseu que el fet que sigui un ésser aparentment immòbil m’és cap problema.
El meu interior és ple de vida i a les meves branques hi tinc sempre molts amics.
Fa molt temps que visc aquí al mateix lloc de sempre, és el meu petit racó de món.
Un racó que em plau, i molt.
Ho veig tot al meu voltant:
El matí, a tarda, la nit,
La primavera, l’estiu, la tardor, l’hivern,
La pluja, la neu, el sol, la lluna, els núvols i el vent que m’ho explica tot.
I això no és tot:
Tinc els germans molt a prop, i amics que em parlen a través de les branques i les arrels…
Ah! I a la l’escorça hi trobaràs tot el què vull dir:
Si t’hi fixes bé hi trobaràs tots els meus sentiments acumulats amb els anys.
Tan sols cal que ho miris bé…
Potser a primera vista no t’adonaràs de res.
Jo t’ho explico en imatges, tu hauràs d’aprendre a llegir-les.
Tu no ho saps encara, però jo t’escolto i sento el teu escalf, la teva veu, i si em parles t’escolto amatent.
Em deixo tocar sense recança, i és aleshores quan ho començo a saber-ho tot de tu, els teus sentiments i emocions i també els teus neguits i recances.
De dia ho miro tot i de nit no puc dormir mirant les estrelles: Elles també ho saben tot.
Així que ja ho veus, només sóc un arbre, però també sé escriure en imatges.
La música li posa el vent i la pluja en bellugar-me les fulles i branques.
