Hi va haver-hi una època que em vaig obsessionar en fotografiar pals i cablejat en general. Trobava que donaven certa profunditat a les imatges. Però hi ha alguna cosa bonica al darrera d’aquests objectes? Sincerament no. Els pals i el cables delimiten la imatge, creen línies o diagonals que son de fàcil lectura dins d’una imatge. Està clar que si la imatge sense pals no funciona, la imatge amb pals i cables tampoc. Avui em dia es tendeix a soterrar-ho tot, però a les ciutats i en alguns entorns rurals encara en queden.
Així que les imatges que vaig fer un capvespre de gener de 2002 a la Plana de Vic segurament ja no les podria fer, o bé em costaria més trobar-les.
A la primera de les imatges els pals i el cablejat delimiten els espais de la Creu de Gurb amb el fons on s’intueixen els cim del Pirineu. A la segona de les imatges un tren de la línia de Puigcerdà en direcció Barcelona queda dividit per un pal telefònic.
A la tercera de les imatges un pal en primer pla emmarca a la seva dreta tot Collsacabra tapant Les Guilleries. I a la quarta de les imatges els cables son línies que condueixen al crepuscle únicament.
