Al Cap de Creus amb una càmera de joguina

 

De petit, a casa de la meva àvia, havia contemplat moltes vegades les fotos de família. Entre les típiques fotos de grup, celebracions i d’altres, hi havia un arxiu de fotos estereoscòpiques, diapositives, en plaques de vidre i un visor per a veure-les. Aquelles fotografies eren pura màgia. I crec que llavors va començar la meva afició per la fotografia. Aquelles fotografies tenien quaranta anys i van començar a desvetllar el meu interès , també, per les imatges antigues.

Vaig trigar molts anys a tenir la meva primera càmera. I vaig trigar molts més anys a aprendre alguna tècnica fotogràfica. Amb la meva primera càmera tenia una focal fixa, i tres obertures de diafragma: sol, núvol i pluja.

On era la màgia? La màgia estava en mirar pel visor i pitjar el botó.

Quan vaig aprendre alguna cosa sobre fotografia i una mica d’història, vaig començar a revelar les meves fotos i a experimentar.

I una de les coses que em va agradar fer, va ser experimentar amb una càmera de joguina: Focal i diafragma fix, òptica de plàstic.

Les fotos que vaig fer un dia al Cap de Creus em van demostrar unes quantes coses en les que fins aleshores no creia:

– Una foto molt dolenta pot ser una bona foto per mi.

– Una foto desenfocada pot ser una bona foto.

– És imprescindible imaginar-te la còpia fotogràfica abans de pitjar el disparador.

– No té cap mèrit fotografiar una cosa bonica.

– La fotografia és convertir en bellesa la ingenuïtat de la nostra mirada.

– No és la càmera la que fa al fotògraf.

– Fotografiar per viure, no només per recordar.

– Fotografiar és fer un diari íntim sense haver d’escriure.

Faré un petit àlbum de sis fotografies d’aquell dia al Cap de Creus. Van ser fetes el 22 d’octubre de 2000, amb la càmera que il·lustra aquest article, Supreme auto fix focus 50 mmm – lens 1:6 – Tri-X 400 – Kodak HC-110

In Cap de Creus with a toy camera

 

When I as child, I had often contemplated family photos at my grandmother’s house. Typical group photos, celebrations, and others, were an archive of stereoscopic photos, slides, on glass plates, and a viewfinder. Those pictures were pure magic. And I think then my hobby for photography started. Those photographs were forty years old, and my interest in old pictures also began to awaken.

It took me many years to get my first camera. And it took me many more years to learn some photographic technique. With my first camera I had a fixed focal length, and three apertures: sun, cloud and rain.

Where was the magic? The magic was in looking through the viewfinder and hitting the button.

When I learned something about photography and a little history, I began to reveal my photos and to experiment.

And one of the things I liked doing was experimenting with a toy camera: Focal and fixed diaphragm, plastic optics.

The photos I took one day in Cap de Creus showed me a few things I had never believed before:

– A very bad photo can be a good photo for me.

– A defocused photo can be a good photo.

– It is imperative to imagine your photocopy before you press the shutter release.

– It’s not worth photographing something beautiful.

– Photography is about turning the naivete of our eyes into beauty.

– It’s not the camera that makes the photographer.

– Take pictures to live, not just to remember.

– Take pictures is to make an intimate journal without having to write.

I will make a small album of six photos of that day in Cap de Creus. They were made on October 22, 2000, with the camera illustrating this article, Supreme auto fix focus 50mmm – lens 1: 6 – Tri-X 400 – Kodak HC-110.

Au Cap de Creus avec un appareil photo jouet.

D’enfant, j’avais souvent envisagé des photos de famille chez ma grand-mère. Les photos de groupe typiques, les célébrations et il i avais des archives de photos stéréoscopiques, des diapositives, sur des plaques de verre, et un viseur. Ces images étaient de la pure magie. Et je pense que mon hobby pour la photographie a commencé. Ces photographies avaient quarante ans, et mon intérêt pour les vieilles photos a également commencé à se réveiller.

Il m’a fallu de nombreuses années pour obtenir mon premier appareil photo. Et il m’a fallu de nombreuses années pour apprendre quelque technique photographique. Avec mon premier appareil photo, j’avais une focale fixe et trois ouvertures: le soleil, les nuages ​​et la pluie.

Où était la magie? La magie était de regarder à travers le viseur et d’appuyer sur le bouton.

Quand j’ai appris quelque chose sur la photographie et un peu d’histoire d’elle, j’ai commencé à révéler mes photos et à expérimenter.

Et une des choses que j’aimais faire était d’expérimenter avec un appareil photo jouet: diaphragme focal et fixe, optique plastique.

Les photos que j’ai prises un jour au Cap de Creus m’ont montré quelques choses auxquelles je n’avais jamais cru auparavant:

– Une très mauvaise photo peut être une bonne photo pour moi.

– Une photo floue peut être une bonne photo.

– Il est impératif d’imaginer votre copie photo avant d’appuyer sur le déclencheur.

– Ça ne vaut pas la peine de photographier quelque chose de beau.

– La photographie consiste à transformer la naïveté de nos yeux en beauté.

– Ce n’est pas l’appareil photo qui fait le photographe.

– Photographier pour vivre, pas seulement pour se souvenir.

– Photographier, c’est faire un journal intime sans avoir à écrire.

Je ferai un petit album de six photos de ce jour au Cap de Creus. Elles ont été réalisées le 22 octobre 2000, avec la caméra illustrant cet article, Supreme auto fix focus 50mmm – objectif 1: 6 – Tri-X 400 – Kodak HC-110.

Esta entrada fue publicada en Càmeres, Indrets. Guarda el enlace permanente.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *