Cerdanya, Setmana Santa de 1977

Prop de Viliella, Setmana Santa, 1977

Va ser la segona o tercera vegada que anava a la Cerdanya desprès d’una altre Setmana Santa al refugi de Malniu a començaments dels anys 70 i una estada d’uns dies a El Querforadat en una casa de la família d’un company d’escola. La idea parar la tenda al costat del refugi de Malniu, a la zona d’acampada, i fer diverses excursions tan a cims com a pobles de la vall.

Zona d’acampada del refugi de Malniu, Setmana Santa de 1977

El cas és que la primera nit va fer una nevada espectacular i, a més, es va girar un torb que, un cop llevats i es va endur la tenda que, vam haver de perseguir per no perdre definitivament vés a saber on. Així que, quan ho vam tenir tot més o menys recollit, vam baixar fins al càmping de Prullans, on, malgrat el sol que feia, seguia nevant per efecte de la rufaca.

Càmping de Prullans, Setmana Santa de 1977

A partir d’aquell moment vam haver d’improvisar la resta dels dies que ens quedaven de vacances. El primer dia, segurament divendres vam fer tota la pista que a partir de Viliella duu fins a Prullans passant per Coborriu de la Llosa i Ardòvol. En el primer tram, sortint de Viliella en un pont que salvava un petit torrent vaig fer la primera fotografia, que encapçala aquesta entrada, d’un petit salt gelat. Aquesta foto em va semblar en aquell moment quelcom a conservar i exposar al passadís de casa.

Pista de Toloriu a El Querforadat, Setmana Santa de 1977

El dia següent vam arribar-nos fins a Toloriu, on vam deixar el cotxe. Fent una passejada pel poble se’ns va acostar un pagès que ens va oferir una casa per 100.000 de les antigues pessetes. Li vam dir que no, i ara encara me’n penedeixo, perquè a la obertura del túnel del Cadí, pocs anys desprès, hagués tingut tot el sentit del món una segona residència en aquest indret, que, malgrat que hauria necessitat moltes reformes, hauria estat, des de qualsevol punt de vista, una bona inversió.

Pista de Toloriu a El Qurforadat, Setmana Santa de 1977

Desprès ens vam arribar caminant a El Querforadat per la pista de terra, ja que aleshores encara no estava asfaltada. Crec que vam arribar a fer un cafè en un bar, però  d’això no n’estic del tot segur. Van ser les primeres vacances, això sí curtes, que feia emancipat de vasa els pares i això sempre li donen un plus.

El Querforadat, Setmana Santa de 1977
Esta entrada fue publicada en Indrets, Una mica d'història. Guarda el enlace permanente.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *