En una de les meves soltaries sortides a la Selva, començant per Santa Coloma de Farners, Castanyet, El Subirà, Osor i Santuari del Coll, vaig acabar-la agafant la pista que mena del santuari a l’embassament de Sau, per desprès agafar la pista que vorejant el Ter mena al embassament de Susqueda i la seva presa.
Un cop allí ja era a punt de pondre’s el sol, i l’aspecte de tot plegat tenia més d’estany, i gran que no pas d’embassament. Vaig fer un parell de fotos del crepuscle i veritablement l’escena era de postal. Un premi per un dia excitant, per pistes de terra, fins a un indret on no he tornat mai. El lloc en diumenge a la tarda era desèrtic el que en feia a la vegada un indret d’observació, però també de reflexió.
Veure acabar-se el dia al fons de l’embassament no tenia preu. I la foto ha quedat com de les poques diapos de 2002 remarcables, per el joc cromàtic, i per que desprès d’aleshores no hi he tornat mai més.