A vint minuts escassos de la Central Elèctrica de Daió, pel camí que ressegueix les Gorges del Freser en direcció a Coma de Vaca, hi trobem el Salt del Grill, un salt d’aigua d’uns trenta metres d’altura al peu de les Roques de Totlomón, avui en dia molt concorregut, però que fa vint i escaig anys no ho era tant o molt poc.
És recomanable anar-hi a la primavera amb el desgel per la quantitat d’aigua que baixa. A l’estiu, tot i que fa un petit gorg on la gent es banya, el cabal és molt més curt i a vegades a mitjans d’estiu gairebé inexistent.
Hi vam anar per primer cop a la primavera de 1988 amb el trípode, tot i que allà mateix hi trobarem roques i punts per recolzar la càmera i obtenir velocitats lentes d’obturació.
Per a obtenir una fotografia amb tot el salt d’aigua cal un gran angular de mínim 28 mm, i si pot ser un de més angular si se’n disposa. Els matins acostuma a tocar-hi el sol, així que fotogràficament és més interessant per la tarda ja que el trobarem a l’ombra.
Hi hem fet més d’una sessió de fotos, però com que aquesta va ser la primera he triat una foto analògica feta amb una Nikon FM10 sobre un rodet Kodak TX – 400 i revelada al laboratori de casa.
