Finals d‘agost de 2008. Sempre he tingut debilitat per els estanys i durant els quasi vint anys que anat a la Cerdanya els caps de setmana i algunes setmanes d’agost he estat mirant tota la cartografia de la zona, sigui Alpina o IGN per descobrir i poder visitar la majoria dels llacs accessibles de la Cerdanya, Alta Cerdanya, Capcir i Andorra.
Mirant la zona de l’estany de Lanós vaig conèixer l’existència dels estanys de la Serra de les Xemeneies prop del Carlit i els Pics de Coll-Roig. Amb la llegenda del plànol de l’Alpina hi havia la simbologia de lloc panoràmic o similar. Així que vaig començar a mirar com ho havien de fer per anar-hi. Vaig deduir que seguint el sender que ve de l’estany de la Font Viva vers el Lanós trobaria indicacions per anar-hi o un sender una mica fresat.
Res més lluny de la realitat. Desprès de seguir un sender un tram sense cap fita, ni pintada ni altres indicacions vam haver d’improvisar la ruta perquè no hi havia cap altre senyal de corriol. La ruta es va allargar molt per travessar una tartera d’enormes blocs de roca granítica plenes de teranyines i aranyes fins arribar a un petit coll des d’on ja vam veure el primer dels llacs.
La veritat és que l’indret pagava la pena, i a més vam tenir el privilegi de gaudir de l’indret completament sols, perquè no vam trobar ningú ni en el trajecte d’anada ni en el de tornada. Vam tenir temps de dinar tranquil·lament i de fer una bona sessió de fotos. Feia un bon dia amb núvols i el lloc era encisador.
Degut al retard que dúiem sobre l’horari inicialment previst no vam allargar l’excursió fins al segon dels estanys, que de fet, no estava gaire lluny del primer, però amb aquest i sabent el camí que havíem de desfer ja em vam tenir prou.
Vam fer el descens primer per la penosa tartera (que vam batejar com a Rocalles de les aranyes) fins a les pletes herboses de sota el Coll Roig i vam retornar fins a l’aparcament de la Font Viva que és on teníem el cotxe.
Temps desprès un amic em va explicar que havia fet una ruta per la Serra de les Xemeneies passant pels estanys i que la manca de corriols li havia fet passar un mal tràngol, i un parell de mesos desprès vaig llegir d’un rescat la Serra de les Xemeneies a l’altura del segon dels estanys. Experiència feta, doncs, però amb la seguretat que potser trigaràs temps a tornar-hi (o no hi tornaràs).
