Forat del Bou, agost 1997
A mitjans d’agost vam improvisar una pujada als Engorgs. Jo encara no hi havia anat mai però n’havia sentit a parlar com un dels circs glacials més bonics de la Cerdanya. Com que era a mitjans d’agost vam anar preparats per si havíem de fer un bivac als estanys mateix.
Vam sortir de Barcelona a mig matí i vam dinar a Meranges a Cal Joan. Desprès de dinar vam deixar el cotxe als prats de Campllong i vam començar la pujada. Vam fer moltes parades fotogràfiques al voltant del riu Duran perquè l’indret era magnífic. Desprès de la Pleta d’Engorgs fins a la cabana del Tarter el camí és fa més dur fins a arribar al Forat del Bou amb el seu magnífic salt d’aigua engorjat.
Aquest és un dels indrets que sempre m’ha agradat des d’aquell dia. Hi deuríem arribar sobre les 6 de la tarda i ens hi vam estar força estona, amb l’ajuda d’un trípode, fent fotos.
Forat del Bou, agost 1977
Desprès d’arribar al refugi Folch i Girona, i veure que estava a petar, vam enfilar fins als Estanys dels Aparellats on desprès de sopar ens vam preparar per al bivac. Veure com es fa de nit en aquest indret és una de les meravelles més boniques que hom pot imaginar.
Estany dels Aparellats, agost 1977
Desprès, dins del sac, no vaig poder dormir gaire. No duia el material adequat i la humitat i el fred em van deixar amb els ulls oberts pràcticament tota la nit. A quarts de nou del matí, quan va sortir el sol encara no m’havia tret el fred de damunt, i no va ser fins a enfilar el GR11 cap a Malniu que no vaig entrar en calor, i tan, que em vaig haver de posar el pantalons curts ràpidament.
Les fotos del salt del Forat del Bou i de l’estany d’aquesta entrada son només unes de les que vaig fer, però és de les que sempre estic disposat a contemplar.
