L’arrodonit estany de les Canals Roges
Estany de les Canals Roges, Agost 2009
Tot i ser una de les valls més àmplies d’Andorra, la Vall d’Incles és una de les grans desconegudes fins fa poc temps del país dels Pirineus. Entre les poblacions del Tarter i Soldeu, a prop de la carretera per on hi transiten esquiadors en totes direccions, aquesta vall glacial en forma d’U ha quedat com suspesa en el temps, conservant tot l’encant de les valls pirinenques més remotes.
Pleta i refugi de Síscaro, agost 2009
Tot i això, a l’estiu la recorren caminaires i turistes que s’acosten a l’estany més gran d’Andorra, l’estany de Juclar, o bé a la vall de Síscaro i els seus estanys, o als estanys de la Cabana Sorda, Isla i Fontargenta a la vessant Occitana. Des de la carretera veiem una vall oberta i ufanosa, plena de color, però a mesura que ens hi endinsem es va tancant i oferint una visió molt més alpina.
Estany de Síscaro, agost 2009
En aquesta entrada hi veiem les basses i l’estany de Sícaro i una mica més amunt l’estany de les Canals Roges, especialment solitaris aquest dia de mitjans d’agost de 2009.
Estany de les Canals Roges, agost 2009
Tot i no ser els llacs més espectaculars de la vall, la solitud i la quietud de l’aigua va fer que l’estany de Les Canals Roges es convertís en l’objecte de la majoria de les fotografies destacant els reflexos a l’aigua i les formes arrodonides de l’estany.
Estany de les Canals Roges, agost 2009
El dia va començar assolellat, però a mig matí els núvols van començar a fer acte de presència i a la tornada una petita tempesta d’estiu ens va caure prop del refugi i les basses de Síscaro.
Estany de les Canals Roges, agost 2009
