La fotografia nocturna i les circumpolars, es a dir cercant l’estrella polar en el marc de la imatge és un tipus de fotografia molt comuna entre els afeccionats a la fotografia. En el meu cas no he fet gaires temptatives fora d’algunes proves que en vint anys han estat poquíssimes. Sentia una certa curiositat per veure l’efecte, però cal tenir molta paciència cercant l’indret oportú i desprès més paciència per prepara la presa i encara més paciència mentre les fas. La primera experiència va ser a Perafita per Setmana Santa de 1997. El Nord va quedar dins el quadre de la imatge, però dins també hi van aparèixer elements distorsionadors (edifici i torre elèctr...

  Les vacances de Setmana Santa de l’any 1997 van ser uns dies de moure’s molt amb cotxe. Vaig descobrir la carretera de Queralbs a Fontalba, la pista des del mirador de Gresolet fins a Gisclareny passant pel coll de les Bassotes i el de la Bena, i la que puja al coll de Jou des de Bruguera. A més a més, vaig fer les primeres fotos nocturnes d’estels (circumpolars) a Perafita. De la pista de Fontalba i la vista del Balandrau i les Gorges del Freser ja en vaig fer una entrada mesos enrere. En aquesta entrada hi poso la foto de Ribes al capvespre feta des de la carretera de Bruguera. No recordo exactament quantes fotos vaig fer, però si que la càmera que feia servir...

Molt a prop de casa, potser a vegades massificat, però sempre a punt, el Montseny és el escenari ideal per practicar fotografia de natura. De les quatre estacions de l’any la menys interessant és l’estiu, però tardor, hivern i primavera donen molt joc. La serralada té aigua, boires, boscos, cims de muntanya.... i la fageda més gran de totes les que conec a Catalunya. La foto d’aquesta entrada és de començaments de desembre de 2002 i és feta de tarda des del mirador de Sant Marçal. M’hi agradava el contrast de de llums entre les dues finestres sobre Les Agudes que proporcionaven l’arbre (crec que una alzina) i les quatre corbes inverses que fan el relleu muntanyós,...

Estic acostumat a veure la boira com un element màgic, tan si es tracta d’un paisatge o bé d’un mitjà urbà. Però hi ha vegades que, misteriosament, en un mateix dia es barregen màgia i desassossec. És el cas de les fotos que vaig fer un dissabte del mes de gener de 2002. Aquell dia la Plana de Vic estava submergida en la boira. Havia agafat l’antiga carreters de Vic a Olot i a l’altura de Roda de Ter vaig fer dues parades amb el cotxe: una en la ribera del Gurri i l’altre a Roda de Ter mateix. Al voltant ...

En una de les meves soltaries sortides a la Selva, començant per Santa Coloma de Farners, Castanyet, El Subirà, Osor i Santuari del Coll, vaig acabar-la agafant la pista que mena del santuari a l’embassament de Sau, per desprès agafar la pista que vorejant el Ter mena al embassament de Susqueda i la seva presa. Un cop allí ja era a punt de pondre’s el sol, i l’aspecte de tot plegat tenia més d’estany, i gran que no pas d’embassament. Vaig fer un parell de fotos del crepuscle i veritablement l’escena era de postal. Un premi per un dia excitant, per pistes de terra, fins a un indret on no he tornat mai. El lloc en diumenge a la tarda era desèrtic el que en feia a la ve...

De tots els fotògrafs que han fixat el seu objectiu sobre Barcelona, Eugeni Forcano ha estat un dels que més interès ha tingut en mostrar-la a través de la seva gent creant una fotografia de caràcter humanista que converteix les persones en el punt central de la seva reflexió. Amb el pas dels anys, les seves imatges s’han transformat en documents que expliquen la idiosincràsia d’una època, plena de contrastos, que el fotògraf aconsegueix reflec...

Aquesta vall enllaça Porta, a l’Alta Cerdanya, amb Andorra a través de la Portella Blanca i forma part del Camí dels Bons Homes (Berga – Montsegur). La ruta completa té 1200 metres de desnivell (Porta 1300 – Portella 2500) i al bell mig aproximadament hi trobem els estanys de Campcardós, de poca profunditat i quasi bé secs a l’estiu. Hi vam anar a l’abril de 2003 i desprès de la primera hora de camí vam trobar neu i en un punt determinat vam fer servir les raquetes, ja que la neu pr...

Vaig topar amb aquestes imatges per casualitat. No coneixia el fotògraf, ni la seva vessant pictòrica, però les fotografies d’època m’acaben atrapant sempre, i en aquest cas perquè les imatges corresponen al barri de Sant Pere i el de la Ribera de Barcelona i molt properes on vaig viure fins als anys setanta. Les fotografies d’aquesta entrada són contrallums en els carrers estrets dels barris antic de Barcelona amb les seves llambordes característiques i amb l’ambient intimista, una mica boirós i humit de les ciutats com Barcelona. Otho Saint Clair Lloyd, conegut com a Otho Lloyd, (Londres, 1885 - Barcelona, 1979) va ser pintor i fotògraf, actiu durant l'è...

Agost de 1987. Eren els darrers dies a Grècia amb una calor sufocant i estàvem fent un passeig pels volts del Partenó. Com a turista que era havia fet un munt de fotos dels indrets més característics d’Atenes, El Peloponès i algunes de les Illes Gregues. Passant pel damunt d’unes roques ben gastades vaig trobar un punt de vista del Partenó un pèl diferent del que és habitual. Vaig treure la càmera de la bossa, i mentre i acoblava la òptica, allà on no hi havia ningú feia uns instants, van aparèi...