Crec que va ser el 1995 quan em vaig comprar el meu primer Mac. En aquells moments et compraves la CPU, un G3, la pantalla, la impressora i finalment un escàner Nikon per a diapositives.
Això és significatiu, perquè vol dir que hom adquireix consciència d’anar acumulant material gràfic, i a banda de tenir-lo ordenat, cal plantejar-se, de cara al futur com conservar els arxius sense que el volum t’impedeixi entrar a casa teva. Tot plegat la qüestió era com muntar un arxiu digital de fotos.
En aquells moments no tenia un pla establert, però si la idea de construir un arxiu d’alguna manera o altre. D’altre banda, amb la impressora pretenia fer ampliacions d’algunes fotos i penja-les a les parets dels passadissos de casa.
De totes maneres, una cosa son les intencions, i l’altre les realitats, així que el projecte d’arxiu va anar quedant com un dels nombrosos temes pendents que et regala la vida. Un projecte encallat en la forma (com fer-ho) i en el fons (com triar-ho si no calia digitalitzar-ho tot), i que crec que mai he acabat de desencallar.
A finals de l’any 2001 em va venir de gust fer una selecció de les diapositives en color que havia fet sobretot a la Cerdanya durant aquell any per compartir amb els amics i amigues que ens hi trobàvem.
A començaments d’any havia imprès un petit calendari amb fulls de la mida d’un CD, perquè havia trobat unes capses de cartó que hi cabia just un CD. Així que vaig pensar que podia fer alguna cosa en aquest petit format.
Al final vaig editar un quadern amb 30 fotos triades, a les que calia afegir les dues que vaig enganxar a la tapa i al fons de la caixa. El vaig anomenar Fotoelcamp i el vaig subtitular Trenta dos fotos i una capsa.
La feina de seleccionar i editar en Photoshop el quadern (4 fotos per cada doble pàgina) i desprès imprimir-lo en un paper de qualitat és l’inici d’un període en el que començo a dedicar temps, almenys un cop a la setmana, a seleccionar les darreres fotos que feia.
Així va néixer el projecte Fotoelcamp més avançat, que hauria de tenir un format digital, amb música i contenir les millors i les més representatives fotos fetes en un any.
L’hàbit de fer aquesta tasca setmanal es va allargar durant molts anys i el Projecte Fotoelcamp en format digital (gravat en un CD o DVD) va durar fins a 2012, quan vaig decidir que el mitjà físic hauria de canviar per internet en qualsevol format, xarxes o blogs. Però aquest projecte va ser l’inici del meu l’arxiu fotogràfic.
