Gustav Klimt
Als anys noranta es van posar de moda els calendaris i les agendes d’artista. N’hi havien de tots formats: de paret, de sobretaula, amb espiral o dins d’una caixa de cd’s. Va ser mirant-los que em va venir interès per alguns artistes, pintors majoritàriament però també fotògrafs, alguns dels quals coneixia poc: Kandinsky, Mapplethorpe, Hokusai, Keit Haring, Andy Warhol, Matisse, Escher, Edward Hopper… i també, Gustav Klimt.
Gustav Klimt
En aquest darrer cas el que em va interessar més, per la meva obsessió naturalística, van ser els paisatges. I recordo haver vist boscos amb troncs d’arbre platejats que s’enlairaven i als seus peus boix verd i fulles vermelles, o flors. El conjunt em feia pensar en una fageda, però no tant per les formes si no més aviat per la conjunció de dos colors i línies verticals.
Santa Fe del Montseny, tardor de 2004
Tot i tenir antecedents familiars en tema pintura i dibuix mai m’hi he posat, però aquelles pintures de Klimt em van temptar durant algun temps. Ara m’adono que algunes fotos de boscos que he fet desprès, tenen, suposo que mentalment, aquest ascendent.
Fageda de Sant Amand, tardor de 2016
