No coneixia la pintura d’Antonio López fins que vaig anar al cinema a veure El sol del membrillo (1992) de Víctor Erice. La pel·lícula, com tot allò que té a veure amb Víctor Erice, amb va agradar molt, però reconec que el que em va corprendre més van ser les pintures hiperrealistes urbanes de l’artista, que d’entrada, quasi bé confonia amb fotografies.
Els meus referents sobre els nexes de pintura i fotografia en aquells temps solament tenien en compte la relació de la fotografia amb els impressionistes i el corrent pictorialista en la fotografia.
Veient el documental d’Erice em vaig adonar que hi havia en l’obra de López molts elements tècnics que també poden considerar-se per fer una fotografia: cercar el moment oportú del dia per tenir la incidència de la llum desitjada, l’estudi de l’enquadrament, la paciència infinita per trobar el bon angle de visió, i segurament moltes altres coses que el meu ull no sap veure però que hauria de tenir en compte per el meu treball fotogràfic.
