Durant la primera meitat de segle XVIII, Venècia va conèixer un període de gran esplendor en les ciències i les arts. Mentre creixia la seva fama de ciutat de luxe i els plaers, patia una gran tensió espiritual ja que en el seu si, es vivia una bulliciosa activitat que, en el camp artístic, conferia a la ciutat la categoria de empori mundial i punt de difusió de milers de obres d’art de tota mena i procedència.
En aquest marc neix el 1697 Giovanni Antonio Canal, més conegut com «el Canaletto». Tots els racons de la Venècia de l’època apareixen retratats en les vistes de Canaletto, animats per la presència de petites figures dedicades a les seves activitats quotidianes. Malgrat això el realisme de les pintures de Canaletto és només aparent, ja que no té cap problema en alterar la realitat per embellir-la. Les seves perspectives solen estar falsejades, els edificis apareixen engrandits o estilitzats o canviats de lloc.
Canaletto, obeint a exigències específicament pictòriques, modifica els meandres del Gran Canal, acosta o allunya el fons, modifica els perfils de les teulades i simplifica les arquitectures, obre les façanes laterals per mostrar els racons més satisfactoris. I darrere de tot això no hi ha un dibuix preparatori, sinó la combinació de múltiples esbossos que al confluir en l’obra definitiva la fan tan creïble que els seus propis contemporanis arribaven a pensar que l’artista havia pintat el que veien els seus ulls.
La Venècia es rebel·la així com una ciutat construïda ad hoc. Però és un error pensar que Canaletto plantava el seu cavallet al pont de Rialto, a l’estil dels impressionistes, sinó que elaborava les seves imatges en una sèrie de complexes operacions realitzades en el seu estudi, mitjançant la conjugació de diversos apunts del natural, a sovint realitzats amb l’ajuda de la càmera fosca. El fotomuntatge o edició en capes tan pròpies del Photoshop d’avui en dia és en realitat la base d’aquesta forma de treball. I d’ací, afirmar que Canaletto és un clar precursor de la fotografia panoràmica hi ha només un pas. De fet, aquestes manipulacions no van ser advertides fins fa poc temps i sempre les vistes de Canaletto han passat per ser gairebé postals de Venècia i, fins i tot, han servit per a realitzar estudis topogràfics i comparatius de l’evolució de la ciutat.
