Agost de 1987. Eren els darrers dies a Grècia amb una calor sufocant i estàvem fent un passeig pels volts del Partenó. Com a turista que era havia fet un munt de fotos dels indrets més característics d’Atenes, El Peloponès i algunes de les Illes Gregues.
Passant pel damunt d’unes roques ben gastades vaig trobar un punt de vista del Partenó un pèl diferent del que és habitual. Vaig treure la càmera de la bossa, i mentre i acoblava la òptica, allà on no hi havia ningú feia uns instants, van aparèixer un munt de gent, turistes com jo.
Hauria pogut esperar-me amb paciència a trobar un angle en el que no aparegués ningú, però el meu instint del moment em va fer pitjar l’obturador obtenen una imatge en la que, al primer terme, apareix una noia a la qui el seu company fotografiava.
La fotografia resultant sempre m’ha fet gràcia i fins que vaig descobrir les fotografies de Martin Parr no vaig entendre el perquè: Ironia i humor sobre els costums i estils de vida occidentals.
Martin Parr (1952) és membre de l’Agència Magnum reconegut internacionalment per la seva particular visió de la fotografia com a documentació social. La seva obra es caracteritza pel sentit de l’humor i la ironia de la seva mirada sobre l’estil de vida de la gent del carrer. Una visió, per altre banda, molt britànica.