El simbolisme emocional de les obres d’Edvard Munch (1863-1944) eleven a pioner de l’expressionisme a l’autor d’El crit, la seva conegudissima obra creada el 1893, una dècada abans que les avantguardes europees prenguessin forma. Però poca gent s’ha detingut a examinar a l’autor com a un artista de segle XX, interessat en la composició i el llenguatge artístic de mitjans emergents com la fotografia o el cinema.
El crit segons explica el mateix Munch va néixer d’un passeig per la ciutat: “Anava caminant amb dos amics pel passeig -el sol es ponia- el cel es tornava de cop i volta vermell -jo em vaig aturar; cansat, em vaig recolzar en una barana, damunt de la ciutat i el fiord blau fosc que no eren sinó sang i llengües de foc- els meus amics continuaven la seva marxa i jo continuava aturat al mateix lloc tremolant de por -i sentia que un udol infinit penetrava tota la natura”.
Aquesta explicació pot donar a entendre que el personatge del quadre és ell mateix, el que en llenguatge fotogràfic actual equivaldria a una selfie. I és cert que una de les obsessions del pintor van ser els autoretrats en diverses fases de la seva vida.
A començaments del segle XX, el 1902, va comprar-se una petita càmera Kodak a Berlín i va començar a fotografiar-se, fascinat per les capacitats expressives de la fotografia. Amb llargues exposicions de llum, de vegades simplement allargant el braç, va experimentar amb la seva imatge com ho havia fet abans en les pintures.
El cinema va ser una altra de les eines que va utilitzar. El 1927 va comprar a França una càmera d’aficionat que li va servir per filmar diverses pel·lícules, de les que es conserven poc més de cinc minuts. En aquests trossos de la vida de Munch hi ha preses de carrer i també escenes en què apareixen la seva tia i la seva germana sense saber-ho, amb la càmera oculta en l’estudi de pintor.
El reflex d’aquestes aventures domèstiques està en el dinamisme de composicions pictòriques en què Munch introdueix moviment i perspectives extremes, que solament es podrien reproduir sense una visió i experiència fotogràfica.