L’estiu de 1999 vam viatjar al Nepal. La idea era estar un parell o tres de dies a Katmandú capital, dos o tres més per recórrer la seva vall i la resta dels dies fer un trekking al voltant dels Annapurna.
Fotogràficament parlant, al marge de fer fotos del trekking i dels llocs més turístics del viatge, era seguir la línia fotogràfica de l’Ull de vidre (fer fotos a cegues sense mirar pel visor de la càmera) feta a Barcelona i Lisboa, i completar-la a Katmandú. D’alguna manera o altre pretenia mostrar el nexe d’unió que hi ha entre les gents de les ciutats tot i les distàncies insalvables que hi ha entre elles.
Cadascuna d’elles té les seves característiques urbanes pròpies, la seva història, però el batibull urbà és el mateix, salvant, com ja dic, les distàncies.
Vaig fer una vintena de rodets en blanc i negre, usant la Ricoh GR-1 per a les fotos cegues, i la Nikon FM-10 amb una òptica 35 – 70 mm per a plans una mica més curtets.
De les fotos que vaig fer potser n’hi ha una dotzena que valguin realment la pena, però també hi ha unes quaranta fotos més, entre cegues i no tan cegues, que expliquen en el seu conjunt la vida urbana, els desplaçaments, tot allò que ja havia practicat a Barcelona i Lisboa.
De les fotos de les tres ciutats, al meu parer, les millors les vaig fer a Lisboa; tenen una poètica que ni a Barcelona, ni a Katmandú vaig saber captar. Tot i això, al acabar de retocar les fotos de Katmandú, penjaré al web l’àlbum de fotos seleccionades de les que vaig fer a Katmandú.
De moment i per il·lustrar aquesta entrada del blog en poso sis de les crec que tenen un mínim d’interès.
