He llegit en algun lloc que Francesc Català-Roca va fer la seva primera fotografia quan tenia 7 anys. No és gens estrany tenint en compte que el seu pare també era fotògraf, i tampoc és gens estrany que continués la trajectòria familiar plena d’èxits i reconeixements.
Probablement sigui el primer fotògraf de qui tinc consciència que ho és de professió, i a casa se’n podien veure fotos a La Vanguardia, a la revista Destino i també en els magnífics llibres reportatge: Les cases pairals catalanes (1966), Els monestirs catalans (1968) o bé El Pirineu (1970).
Segurament algunes de les imatge seves m’ha servit de referent, encara que potser molt en l’inconscient, per a gaudir del món de la fotografia.
Monument a Colom, 1949
Es una imatge molt sorprenent en línia amb alguns fotògrafs més aviat surrealistes, i sempre m’ha cridat l’atenció perquè es difícil saber com s’ho va fer per tenir aquest punt de vista.
Carrer Pau Claris amb Argenteria
L’atmosfera d’aquesta fotografia és el que més m’agrada des documents gràfics de la època: ambient boirós, absència de tràfec i una profunditat visual fantàstica.
Nena a Montjuïc, 1950
Amb dos elements, les xemeneies i la nena Català-Roca construeix el retrat d’una època.
Tren cremallera de Núria
Aquesta imatge forma part de l’immens treball sobre els Pirineus Catalans que va publicar Destino al 1970, amb textos d’Estanislau Torres i fotografies de Català-Roca.
He triat aquesta del cremallera perquè l’indret i l’ambient de fred i neu tenen un tel de misteri i és un lloc que sovintejo.
