El primer dia que vaig entrar a Kowassa, la llibreria especialitzada en fotografia ja desapareguda, vaig comprar-me un llibre d’Ansel Adams. No va ser cap dels tres volums sobre el sistema de zones si no un llibre de fotografies en color. Aleshores no sabia que Ansel Adams era el pare del sistema de zones ni que la major part del seu arxiu es de fotografies en blanc i negre.
Me’l vaig comprar perquè a la coberta hi havia una foto del Yosemite National Park i perquè desprès de fullejar-lo una mica vaig veure fonamentalment fotografies de muntanya, la meva altre passió al marge de la fotografia.
De seguida vaig comprendre que el llibre que tenia entre mans no era la d’un fotògraf qualsevol si no d’algú que havia treballat dur per obtenir resultats espectaculars. I això implicava un estudi previ del millor moment per fer les fotos, del millor enquadrament i posteriorment d’un gran treball de laboratori.
Els següents llibres d’Ansel Adams que em vaig comprar van ser els llibres sobre el sistema de zones.
No vaig poder aplicar gaire els seus mètodes al meu laboratori perquè jo feia fonamentalment diapositiva en color i perquè les fotografies en blanc i negre que aleshores feia tendien a la anomenada foto de carrer sobre la que m’era més difícil preveure totes les variants que calia tenir en compte. A més la fotografia digital ja començava a treure el nas i ben aviat vaig substituir la fotografia analògica per la digital, el laboratori analògic pel laboratori digital.
Tot i així, l’Ansel Adams és encara un dels meus referents alhora de fer un revelat digital en blanc i negre.
