Vall de Carançà des del Pic de la Vaca, 1906
Des de ben petit havia sentit parlar dels estanys de Carançà. Quan vaig tenir a les mans la cartografia de Núria em vaig fer a la idea que arribar a l’estany de les Truites, l’estany més gran de la vall, era una excursió una mica exigent ja que calia pujar a Noucreus (2800 m) i desprès baixar uns 550 metres de desnivell fins a trobar l’estany, situat a 2250 metres.
Aleshores no vaig tenir en compte que, sense haver de fer tot aquest desnivell baixada podia veure els primers estanys de la vall situats prop del coll de Carançà, i això ja era bastant més assequible de fer.
Vall de Carançà des del Pic de la Vaca,1919
Aleshores tampoc no tenia ni idea que a les fotos estereoscòpiques del meu besavi jo ja havia vist els estanys en una visió general feta a l’altura dels pic de la Vaca, entre el coll de Carançà i el de Tirapits.
L’agost de 1997, com ja he explicat en una altre entrada vaig anar amb un amic al circ d’Engorgs. L’amic m’havia proposat també per a aquella ocasió fer la travessa Núria Toés entre Valls, fent tota la vall de Carançà amb les Gorges del final de la vall incloses, però em deuria semblar que era massa exigent per a mi i ho vam descartar.
Gorges de Carançà, primavera 2002
Per Setmana Santa de 2002 en una excursió a Vilafranca de Conflent al passar Toés vam veure el pàrquing que hi ha d’accés a la vall de Carançà. Vam aturar-nos i vam caminar un primer tros de les Gorges pel sender que hi ha davant de la cornisa.
Això va fer que dins el meu cap creixessin les ganes d’anar d’alguna manera o altre a algun dels estanys, o, fins i tot, de pensar en fer la travessa sencera. Des d’aleshores vam fer la ruta de les Gorges per la cornisa unes quantes vegades fins algun punt indeterminat prop del refugi de Carançà, però sense arribar-hi.
Estany Blau, setembre 2003
No va ser fins un dissabte de setembre de 2003 que per fi vaig anar fins al Coll de Carançà des de Núria i vaig poder contemplar l’estany Blau, i durant uns mesos la foto que vaig fer de l’estany va estar de fons d’escriptori del meu ordinador.
Estany Blau, setembre 2006
Vaig trigar tres anys a tornar-hi, un dissabte de 2006, a finals de setembre, baixant fins a veure l’estany Negre i el de les Truites, en un dia de llevantada notable en la que almenys en la vessant nord de la serralada es tolerava millor. Allà en una racó i ben arrecerat vaig fer una foto panoràmica que m’estimo molt.
Vall de Carançà, setembre 2006
Crec que aquell mateix dia va agafar més cos la possibilitat de fer la travessa Núria Toés l’estiu següent, durant les vacances d’estiu.
Estany de Les Truites, agost 2007
I finalment a començaments d’agost de 2007 vàrem fer la travessa de Núria a Toés, dormint al refugi de Carançà. Va ser una bona experiència enllaçar finalment les rutes que havíem fet des de Toés d’una banda i per Núria per l’altre.
Vall de Carançà des del Pic de la Vaca, 2017
I a l’agost de 2017 vam fer la travessa Ull de Ter – Núria i vaig poder fotografiar els estanys des del pic de la Vaca. Així tancava un cercle que començava amb una foto del besavi de l’any 1906, cent-onze anys desprès.
