Hamburg, 1998
Gabriele Basilico (Milà, 1944 – 2013) i és considerat un dels mestres de la fotografia italiana i europea contemporània. Dins del seu treball de reflexió sobre les transformacions dels territoris urbanitzats durant la transició de l’era industrial a la post industrial, la ciutat ocupa un lloc central.
Milà, 1989
Guiat per un profund interès per l’arquitectura i tot allò que ha configurat les ciutats al llarg del temps, va escollir el format documental per explicar el procés constant d’estratificació que les configura, en un treball d’investigació que relaciona l’home i el l’espai urbà.
Tarvisio, 1993
Amb mètodes diferents però sempre fidels a l’estil documental, va crear una narració ininterrompuda de llocs, investigant nombroses ciutats europees i del món i, alhora, posant-les en relació les unes amb les altres, restablint l’extraordinària articulació dels escenaris urbans a que viu l’home contemporani.
Brennero, 1993
Amb el pas del temps va construir un mètode d’investigació fotogràfica compacte i coherent, gràcies també a aquest retorn i retorn als llocs, a aquella mirada i mirada contínua del paisatge artificial en una vocació de mostrar-nos el món canviant.
Briançon, 1992
Elegia sempre ciutats que patien durs processos de transformació econòmica i urbana i plasmava en imatges la idea de pèrdua i el sentiment de ruïna.
Modane, 1993
Encara que si hi ha un destí que li va marcar de per vida, aquest va ser Beirut. Allí va ser convidat al costat d’altres prestigiosos fotògrafs com Robert Frank, Josef Koudelka, Raymond Depardon, René Burri i el libanès Fouad Elkoury el 1991 per documentar el devastat centre de la ciutat després de vint anys de guerra. Un paisatge desolador que s’allunyava radicalment d’aquestes urbs de vidre i formigó que tant havia fotografiat.
Dunkerque, 1984
Però la seva mirada sobre el paisatge urbà també va ser en el límits que els delimiten i que el connecta, de tal manera que podem trobar també dins la seva obra tota aquella mena d’infraestructures que envaeixen el món rural en part. Aquesta mirada té un pèl de poesia en la que tots som capaços de reconèixer una part de la nostra pròpia història.
Biella 1988
