A tots els nens els agrada dibuixar. De petit podies dibuixar amb un llapis o bé dibuixar i pintar amb llapis de colors. Jo no era precisament massa creatiu en aquests aspecte, però en algun moment ho feia. I adorava les caixes de colors Caran d’Ache per una imatge d’una muntanya que jo trobava molt estranya o molt sorprenent. De fet, aleshores, no sabia com qualificar el Cervino o Matterhorn perquè era una muntanya que no podia veure en el meu entorn. Així que aquella imatge pertanyia a més a la imaginació, malgrat ser una fotografia, que no pas a la realitat.
Amb el temps aprens alguna cosa i constates que la muntanya en qüestió existeix, que està als Alps Suïssos però que si la veus per la vessant italiana canvia de nom i no té el mateix aspecte, ni de bon tros, encara que segueix sent imponent.
I quan et fas gran tens un desig irrefrenable de veure-la amb els teus propis ulls. L’he vist per les dues vessants però he trigat molts anys a fer-ho. I amb tot, encara, de vegades penso, que és una muntanya imaginada. Coses entre la ficció i la realitat que s’escapen completament.
