A tots els nens els agrada dibuixar. De petit podies dibuixar amb un llapis o bé dibuixar i pintar amb llapis de colors. Jo no era precisament massa creatiu en aquests aspecte, però en algun moment ho feia. I adorava les caixes de colors Caran d’Ache per una imatge d’una muntanya que jo trobava molt estranya o molt sorprenent. De fet, aleshores, no sabia com qualificar el Cervino o Matterhorn perquè era una muntanya que no podia veure en el meu entorn. Així que aquella imatge pertanyia a més a la imaginaci...

L’arrodonit estany de les Canals Roges Tot i ser una de les valls més àmplies d'Andorra, la Vall d'Incles és una de les grans desconegudes fins fa poc temps del país dels Pirineus. Entre les poblacions del Tarter i Soldeu, a prop de la carretera per on hi transiten esquiadors en totes direccions, aquesta vall glacial en forma d'U ha quedat com suspesa en el temps, conservant tot l’encant de les valls pirinenques més remotes. Tot i això, a l'estiu la recorren caminaires i turistes que s'acosten a l'estany més gran d'Andorra, l'estany de Juclar, o bé a la vall de Síscaro i els seus estanys, o als estanys de la Cabana Sorda, Isla i Fontargenta a la vessant Occitana. D...

Les boires a la fageda de Santa Fe del Montseny tenen una màgia fora d’aquelles coses comunes que estem acostumats. Les siluetes dels faigs amb fons difuminats ens fan pensar en mons irreals, plens de fantasia i també d’incerteses. De les diverses vegades que hem fet un passeig per la fageda, observant-ne tots els seus racons, els rierols, les finestres de llum, les boires sempre donen bons resultats fotogràfics. Una de les fotos que més m’estimo és aquesta que em va arranjar un bon amic il·lustrador. Sense dir-li res, només compartint experiències de muntanya, va interpretar exactament aquesta idea misteriosa, entre els somnis i la realitat dels nostres neguits, per�...

Joel Meyerowitz (Nova York, 1938) és un fotògraf urbà, especialista en paisatges i retrats. Inspirat en les obres de Robert Frank, d'Henri Cartier-Bresson i Eugène Atget, va renunciar al seu treball com a director d'art en una agència de publicitat i va fotografiar els carrers de Nova York amb una càmera de 35mm. El seu estil de fo...

  És difícil no trobar-se ningú a l’embassament de Sant Fe del Montseny. És un indret molt freqüentat ja que arribar-hi és un passeig d’un quart d’hora des del Centre d’Informació del Parc Natural. Aquest embassament construït als anys 20 i reformat als anys 30 és una obra hidràulica que havia de abastir d’electricitat un hotel projectat a la època. Ara forma part de les moltes rutes per caminar dins el Parc natural però no destaca per a seva bellesa. Només en moments una mica especials la llum i els reflexos en fan un indret fotogènic. De les múltiples vegades que hi hem estat la de febrer de 2009 és la que millors resultats, fotogràficament ...

Durant els anys que vaig estar passant els caps de setmana al Lluçanès, la riera de Merlès es va convertir en un lloc per anar a banyar-se a l’estiu en algun dels seus magnífics gorgs. Però jo no m’enduia la càmera de fotos quan anàvem a banyar-nos. De fet quan vaig deixar de passar-hi els caps de setmana i vaig tornar algun cop que no pujava a la Cerdanya. Recordo especialment un dissabte de febrer de 1995 que vaig anar a fer fotos d’aigua. Era en ple hivern i la sorpresa va ser que vaig trobar força racons de la riera gelats. Aquestes fotos les podria haver fet en algun riu dels Pirineus on fàcilment hi ha glaçades durant l’hivern, però seguramen...

Ara fa uns quants anys vaig trobar una aplicació per a confegir un mosaic amb una foto base i un grapat de fotos que confegien, com si diguéssim, els píxels de a imatge. Això va ser molt abans del projectes de Joan Fontcuberta amb el mosaic de petons i d’altres projectes que ara mateix anuncia Omnium Cultural. La fotografia base ha de tenir una estructura molt senzilla per tal que el mosaic resultant tingui el seu què, perquè una foto complexa ens donaria un resultat un pel decebedor. Vaig fer div...

  Va néixer el 1971 i viu a Leipzig, Alemanya. La fotografia és part de la seva vida des de fa més de 20 anys Va decidir convertir el seu hobby en una professió i va deixar la seva feina a partir de 2011. Es defineix a si mateix com un fotògraf de belles arts, blanc i negre, i majoritàriament usant...

És ben cert que la tardor ens dona moltíssimes possibilitats fotogràfiques. Els colors de la vegetació canvien, la llum del sol va baixant proporcionant més hores d’il·luminació lateral, i una atmosfera en general de colors càlids molt agradables a la vista. Però, de tant en tant, a la tardor fas alguna fotografia que no semblaria que ho fos. És el cas d’aquestes fulles encara verdejant i amb unes taques vermelles, feta al novembre de 2001 a la riba del riu de La Llosa molt prop de Martinet de Cerdanya. Seguint la pista que va ressegueix el riu es troba un d’aquells típics pas per a vehicles per travessar el riu (tractors i maquinaria agrícola en general) on damun...