Només en veure la coberta del seu llibre de paisatges ja et queda clar que aquest fotògraf té un domini del color total. A mesura que vas veien les fotografies dels seus paisatges t’adones que com a fotògraf no has sabut veure o no tens a l’abast paisatges similars.
Avesat com estic a la fotografia de muntanya i natura em costa molt veure el que l’ull de Fontana és capaç de veure i composar: simplicitat, colors saturats i tot al seu lloc.
Les seves fotos es caracteritzen per la geometria (sense volum) amb proporcions molt estudiades i l’ús de dos o tres colors primaris.
Fontana assegura que la creativitat a la fotografia no ha de reproduir i documentar si no interpretar, és a dir, ha de fer visible allò que no és visible. Amb aquesta mirada sobre els espais naturals oberts fa activar l’espectador a través del color fonamentalment ja que el color exalta l’objecte tal qual, però per damunt de tot, el transforma en un subjecte que pot viure amb la seva pròpia llum.
