Barcelona, Obres a la Ronda de Dalt, 1992
Tot i que durant 5 o 6 anys (1996 – 2002) em vaig dedicar a la fotografia de carrer (street photo) mai m’ha interessat fotografiar la ciutat com un element arquitectònic viu.
Port de Barcelona, 1986
Sí que és veritat que la fotografia urbana m’ha interessat com a document històric i en aquesta línia la fotografia urbana dels pioners sempre m’ha atret. Així, quan veig alguns fons fotogràfics històrics a l’estil del FGCEC m’encanta veure la transformació dels llocs des de començaments del SXX.
Barcelona, Parc de Montjuïc, 1990
Un dia remenant en els fons bibliogràfic de Kovassa vaig topar amb un llibre de Gabriele Basilico anomenat Paessagi di viaggi. No és un recopilatori de fotografia urbana únicament, també s’hi troba altre mena de paisatges sempre lligats a la industria, les comunicacions però amb una visió molt clara de veure els llocs com respiren.
Barcelona, Montjuïc, 1990
Un cop el vaig tenir entre mans vaig descobrir un munt de fotografies que van agradar-me, entre les que vaig trobar 7 fotografies de la ciutat de Barcelona fetes entre 1986 i 1992. Algunes mostren paisatges urbans no tan lligats a l’arquitectura i d’altres situades en la Barcelona pre-olímpica. Documents que si que m’atrauen especialment considerant que els espais que mostren han sofert amb els darrers 30 anys moltes transformacions.
Barcelona, Platja de la Barceloneta, 1990
Això em porta a considerar aquesta època, el darrer decenni del segle XX, com alguna cosa a tenir en compte des del punt de vista fotogràfic. També d’aquesta època, i posteriors, he vist un munt de fotos de Manolo Laguillo, a qui dedicaré una altre entrada, en la mateixa línia de mostrar els canvis urbanístics de la ciutat de Barcelona, també el seu darrer treball del silenci i buidor de la ciutat durant el període de confiament pel coronavirus durant el 2020.
Platja de Barcelona, 1990
El treball de Basilico és minuciós i els seus punts de vista representen una amalgama d’arquitectura, urbanisme i una certa poètica de la ciutat, imatges que es fan mirar una bona estona i en silenci.
Barcelona, Vall d’Hebron, 1992
En aquest mateix llibre hi ha un recull d’altres treball de Gabriele Basilico que mostraré en una altre entrada, perquè el seu punt de vista és tan bo pel que fa a la ciutat com la del mitjà rural.
