Estiu de 1983. Donosti, Setmana Gran. Vam anar a la Conxa a veure els focs d’artifici. Aleshores no tenia trípode i feia servir rodets de diapositives de 100 ISO. Només vaig fer dues fotos, totes dues mogudes, però vés per on, una d’elles estava ben enquadrada i des del primer dia que la vaig veure, encara que estigués moguda, em va agradar per el diàleg entre el roig i el negre. I això em porta no a evocar Stendhal si no a Emily Dickinson i la seva poesia:
Saber portar el bocí de nit, quan ens pertoca,
o be el tros de matí,
i omplir-nos la buidor de benaurança
o potser de menyspreu saber-la omplir.
Ací una estrella i, lluny, una altre estrella:
el viarany alguna oblidarà.
Ací una boira, enllà més boira encara:
Desprès, el Dia clar.
Emily Dickinson, traducció de Marià Manent
